Tookoolito (Inuktitut Taqulittuq) (nasceva c. 1838; moriva December 31, 1876) cognoscite como "Hannah" inter baleneros de Cumberland Sound, esseva un femina del Inuit qui serviva como traductor e guida a Charles Francis Hall, un arctic explorator involvite in le cerca pro le Expedition perdite de Franklin in le annos 1860s e 1870s. Su marito, Joseph Ebierbing, cognoscite como "Joe", laborava al latere de illa como un guida e chassator, e illes ambe accompaniava Hall in le Expedition Polaris. [1]

Tookoolito
Sexo feminin
Nascentia 1838 (Baffin Island)
Decesso 1876-12-31 (Groton)
Causa de decesso tuberculosis
Loco de reposo Starr Burying Ground[*]
Supernomine Hannah
Citatania Canada
Occupation interpreter[*]
Conjuge Ipirvik[*]
Lingua Inuktitut[*], anglese
Identificatores
ISNI 0000000033253363
VIAF 35586298
Commons Tookoolito

Tookoolito primemente incontrava europeos per le activitate de baleneros circa le Stricto Cumberland; in 1853, un capitano balenero nominava Thomas Bowlby la apportava con Ebierbing e un infante sin relation ("Harlookjoe") a Anglaterra. Le tres Inuit esseva exhibite in varie locos in le nord del pais, e finalmente esseva apportate a London, ubi ille esseva recipite per Regina Victoria in Castello Windsor[2]. Differente de altere mercantes de spectaculos con minus moralitate, Bowlby retornava le gruppo al Arctic ubi, circa septe annos plus tarde, le explorator Charles Francis Hall incontrava "Hannah" e "Joe" (como Ebierbing esseva cognoscite), e inrolava le adjuta de illos como traductor e guida.

Illa e Joe retornava con Hall in le autumno de 1862, e appareva con ille in su conferentias.[3] Plu tarde in le anno, Hall arrangiava un exhibition super illes in Barnum's American Museum in New York, ubi illes tirava turbas enorme, annunciava como "Indianos Eskimo ... del regiones del arctic ... le prime e sol habitantes de iste regiones gelate unquam apportava al" Statos Unite.[4] Non multo plus tarde, Hall consentiva a un secunde exhibition al Aquarial Gardens de Boston, ma quando le pagamento non veniva, se decideva que tal expositiones non valeva le risco al sanitate de Hannah e Joe. Nonobstante, illes le accompaniava al tour de conferentias in omne parte del prime menses de 1863, e toto probabilemente como un resultato de isto, le juvene filia de Tookoolito, "Butterfly", deveniva malade e moriva. Sin consolation, Tookoolito deveniva suicidal, ma finalmente reganiava su sanitate, retornante con Ebierbing e Hall al Arctic in su secunde expedition terrestre de 1864 a 1869.[5] Durante iste expedition, Tookoolito parturiva un filio, "King William", qui moriva in su infantia; illa e Joe alora adoptava un puera inuit de due annos qui illes appellava simplemente "Panik" (le parola Inuktitut pro "filia").

Fossa de Tookoolito, Groton CT (photo de 2008)

Illa e Joe anque accompaniava Hall in su viage final, le viage de Polaris (1871-1873). Con su filia Panik e le inuit chassator de Groenlandia Hans Hendrik, illes esseva inter le gruppo relinquite post le morte de Hall, quando le nave abruptemente se rumpiva del glacie e non poteva retornar. Iste gruppo indurava un remarcabile voga de sex menses sur un iceburg que se gradualmente contracteva, remanente vive solo per le habilitate del chassa de Joe e Hans; tote le gruppo esseva salvate per un balenero in april de 1873. Durante le investigation super le morte de Hall, ambe Tookoolito e Ebierung attestava, ambes confirmante le credentia de Hans que ille esseva invenate, ma le evidentia de illes esseva discontate.[6] Illes retornava a Groton, Connecticut a un casa que le capitano balenero Sidney O. Budington habeva adjutate establir, ma post le morte de Panik a un etate juvene, Joe retornava al Arctic, e le sanitate de Hannah decadeva. In 31 de decembre 1876 illa moriva, e esseva interrate in le Starr Burying Ground non distante del terreno de familia Budington.

Imbuccatura Tookoolito, situate a 63º5' N, 64º45' W al weste parte del Baia Cornelius Grinnell in Nunavut, se nomina pro illa.

Referentias modificar

  1. Loomis, Weird and Tragic Shores, p. 258
  2. Loomis, Weird and Tragic Shores, p. 86
  3. Potter, Arctic Spectacles, p. 168
  4. Display advertisement, New York Times, November 15, 1862, available online here
  5. Loomis, Weird and Tragic Shores, pp. 159-160
  6. Petrone, Northern Voices, pp. 66-72

Bibliographia modificar

  • Foster, Merna. (2004) 100 Canadian Heroines. Dundern Press, ISBN 1-55002-514-7
  • Harper, Kenn. (1989) "History on a Headstone: A Long-forgotten chapter of Inuit Heroism". Above and Beyond 1(2):53-62.
  • Jones, HG. (Jan 2002) "Teaching the Explorers: Some Inuit Contributions to Arctic Discoveries". Polar Geography 26(1): 4-20.
  • Loomis, Chauncey. (1971) Weird and Tragic Shores: The Story of Charles Francis Hall, Explorer NY: Alfred A. Knopf, ISBN 0-394-45131-7
  • Nickerson, Sheila. (2002) Midnight to the North: The Inuit Woman Who Saved the Polaris Expedition. Tarcher Books, ISBN 1-58542-133-2
  • Petrone, Penny. (1988) Northern Voices: Inuit Writing in English. Toronto: University of Toronto Press, ISBN 0-8020-7717-X
  • Potter, Russell. (2007) Arctic Spectacles: The Frozen North in Visual Culture, 1818-1875. Seattle: University of Washington Press, ISBN 0-295-98680-8

Ligamines externe modificar

Iste articulo es un traduction del Wikipedia in anglese. Vide le fonte original hic.